(Article publicat a La Veu, butlletí de Reagrupament Independentista)
Sóc independentista perquè
sí. El meu país és Catalunya
i vull que Catalunya sigui un
país normal, és a dir, lliure. Era
independentista abans de saber
que era l’única forma d’assegurar
la viabilitat econòmica i cultural
de Catalunya, i ho continuaria
sent si aquesta viabilitat estigués
garantida dins l’estat espanyol.
Aquesta manca de viabilitat
d’una Catalunya espanyola és
el que ha portat molts catalans
a defensar l’estat propi i és
l’argument que molts utilitzem
per fer pedagogia. Expliquem el
dèficit fiscal i d’infraestructures,
els atacs a la llengua i a
l’autogovern... i ho contraposem
al que seria i tindríem si fóssim
independents. I no hi ha color.
Però no hem d’oblidar que
la independència és condició
necessària però no suficient.
Que sense independència no hi
ha Catalunya, però que amb la
independència no hi ha prou.
Que quan siguem independents
hi ha moltes coses a fer per ser
un país just i pròsper i que, de
fet, ja avui, no tots els problemes
vénen de Madrid. És a dir, que
avui tenim poques eines i no totes
les utilitzem bé, i que ho hem de
començar a fer per construir el
país que somiem des d’avui i per
“entrenar-nos” a construir l’estat
que somiem demà.
Un exemple de com no utilitzem
correctament les eines que tenim
avui al nostre país és la incapacitat
de tenir una llei electoral pròpia. I
trobaríem molts altres exemples,
també en l’àmbit econòmic, un
àmbit especialment rellevant per
causa de la greu crisi econòmica
que patim actualment. Sens dubte,
el dèficit fiscal i d’infraestructures
són una rèmora molt greu per al
desenvolupament de l’economia
catalana, però això no eximeix
utilitzar bé totes les eines al nostre
abast.
El David Boronat i jo en parlem
d’algunes d’aquestes eines en
el llibre “Catalunya Last Call:
Propostes per tornar a fer enlairar el
país”. Entenent que la greu crisi
econòmica actual és un imperatiu
per aconseguir la independència,
fem igualment propostes en
diferents àmbits que avui ja es
poden implantar a Catalunya.
Són propostes a l’entorn la
internacionalització de l’economia
catalana, la nostra marca país,
l’accés al capital, la nostra potència
logística, el marc institucional, i la
reforma de l’educació i la recerca.
Les pots trobar també a la web
www.propostesdepais.cat i afegir
també les propostes que tu tinguis.
Fer aquestes propostes avui
lliga, crec, amb una necessitat de
l’independentisme: transmetre
un grau d’exigència màxima
en utilitzar de forma curosa i
excel·lent les eines que les nostres
institucions tenen al seu abast, i
també dibuixar el país que tindrem
quan siguem independents.
Perquè molta gent, legítimament,
pregunta per què farem bé demà
el que no fem del tot bé avui, i
també quina mena de país volem
construir quan siguem un estat.
És a dir, molts accepten que l’estat
propi és la millor forma de poder
disposar dels nostres recursos,
però també ens pregunten com
utilitzarem aquests recursos i
quina mena de país tindrem.
Per això, ja avui, hem de
començar a construir aquest estat
de qualitat que volem i somiem,
incloure en el nostre discurs
independentista els màxims
nivells d’exigència, excel·lència
i honestedat, i definir i explicar
l’estat que volem construir. Perquè
el país somiat l’hem de construir
des d’avui.
.jpeg)
.JPG)
.jpeg)
.jpeg)
