dimecres, 15 de setembre de 2010

Grècia, el gran problema i una possible solució

Michael Lewis és un dels meus escriptors preferits. El vaig descobrir amb el llibre "Liar's poker" (que recomanava fa poc) i he anat seguint els seus llibres (especialment interessant el darrer sobre els guanyadors de les suprime "The Big Short: Inside the Doomsday Machine") i els seus articles.

El seu darrer article publicat a Vanity Fair sobre la crisi grega no té desperdici: "Beware of Greeks Bearing Bonds". En aquest article (llarg però genial) explica com el principal problema de Grècia és la corrupció i que molta gent i empreses simplement no paguen impostos. Algunes frases no tenen desperdici (tot i que coneixent poc Grècia vull creure que són exagerades, si són certes seria brutal):

Sobre el malbaratament de recursos públics

The average government job pays almost three times the average private-sector job. The national railroad has annual revenues of 100 million euros against an annual wage bill of 400 million, plus 300 million euros in other expenses. The average state railroad employee earns 65,000 euros a year. Twenty years ago a successful businessman turned minister of finance named Stefanos Manos pointed out that it would be cheaper to put all Greece’s rail passengers into taxicabs: it’s still true.

Sobre la corrupció

Where waste ends and theft begins almost doesn’t matter; the one masks and thus enables the other. It’s simply assumed, for instance, that anyone who is working for the government is meant to be bribed. People who go to public health clinics assume they will need to bribe doctors to actually take care of them. Government ministers who have spent their lives in public service emerge from office able to afford multi-million-dollar mansions and two or three country homes.

Sobre les trampes que fa el propi govern

Which is to say that even at the time, some observers noted that Greek numbers never seemed to add up. A former I.M.F. official turned economic adviser to former Greek prime minister Konstantinos Mitsotakis turned Salomon Brothers analyst named Miranda Xafa pointed out in 1998 that if you added up all the Greek budget deficits over the previous 15 years they amounted to only half the Greek debt. That is, the amount of money the Greek government had borrowed to fund its operations was twice its declared shortfalls. “At Salomon we used to call [the head of the Greek National Statistical Service] ‘the Magician,’ ” says Xafa, “because of his ability to magically make inflation, the deficit, and the debt disappear.”

I sobre un dels principals problemes que, si no ho solucionen, difícilment Grècia podrà repagar els seus deutes: l'evasió fiscal

The Greek people never learned to pay their taxes .... because no one is ever punished. It’s like a gentleman not opening a door for a lady

Com solucionar la corrupció grega? Tasca gairebé impossible, però Paul Romer proposava una solució fa unes setmanes ("Cutting the corruption tax"): Romer identifica també la corrupció com un dels principals problemes de Grècia i la defineix com un impost ("corruption and bureaucratic inefficiency amount to a tax on all firms that operate in Greece’s formal sector. The tax is especially onerous for start-ups and foreign firms that would like to invest there").

La seva proposta està basada en l'experiència de Hong Kong:

For many, corruption and political cronyism are seen as an inevitable part of Greek politics. This column argues that the same could have been said in the 1970s about Hong Kong, now a beacon of low corruption. Hong Kong managed this turnaround by appointing a non-elected governor accountable to the UK government. Greece could achieve the same by calling on the EU and start counting the benefits.

És a dir, un comisionat nomenat per la Unió Europea, lliure de pressions, i que tingui llibertat per actuar contundentment sobre la corrupció. Complicat? Gairebé impossible, ja que implicaria cedir sobirania grega a la Unió Europea i reconèixer que són incapaços de solucionar els seus problemes, però alguna solució Grècia haurà de trobar.

P.D. A la pràctica, curiosament, el que proposa Paul Romer és similar al que està passant de forma informal a Grècia i a Espanya: estan fent reformes radicals absolutament imprescindibles amb l'argument de que "estan obligats" per la Unió Europea. El que proposa Paul Romer és anar un pas molt més enllà, que en el cas de casos extrems com Grècia podria ser una de les úniques solucions. O que el propi govern grec actuï en conseqüència, però el track record dels governs grecs en el passat no generen precisament molta confiança.

2 comentaris:

joan ha dit...

gràcies altre cop Salvador, molt interessant l'article. Efectivament n'hi han certes semblances d'esperit i forma. Trobo que ressaltar la moral inexistent dels ciutadans; es el quid de la qüestió. De fet em recorda un dels fonaments de l'esperit de la "stasis" antiga:

The ancient Greeks delineated this path to self-destruction thusly: Όλβος = Olvos = excessive wealth; Κόρος = Koros = satiety unearned and unappreciated; Ύβρις = Hybris = sacrilegious outrage caused by overweening arrogance and pride; and Άτη = Até = ego-maniacal self-delusions leading to self-destruction.

gràcies i endavant!

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

joan, gràcies a tu per llegir un article així! I tens raó, en el fons hi ha un tema de valors (o manca de valors) dels ciutadans i, per extensió dels seus governants. O és a l'inrevés?