divendres, 22 d’abril de 2011

Restructuració a Grècia

Grècia rep suport extern per finançar el seu dèficit i refinançar el seu deute (80.000€ milions dels estats de l'Eurozona i 30.000€ milions del Fons Monetari Internacional), però cada vegada hi ha un major consens que aquests diners són insuficients (a pesar de les privatitzacions, retallades en la despesa i pujada d'impostos) i per això caldrà reestructurar el seu deute. El dubte és com es farà.

En les empreses quan es reestructura el deute (sovint dintre d'un concurs de creditors) es pacta amb els creditors canvis en les condicions del deute (p.e. el termini d'amortització) i, de vegades, una "quita". En el cas de Grècia no està clar com es faria ja que cal tenir en compte el compromís dels estats de l'euro, i en especial de França i Alemanya (Pacte de Deauville), de que els inversors privats no tindran pèrdues fins el 2013 en les seves inversions en deute públic en aquells estats "rescatats" per Europa (de moment, Grècia, Irlanda i Portugal).

Però si el 2013 es poden tenir pèrdues els inversors ho descompten i actuen avui i no esperen fins el 2013. I amb el problema afegit que els principals inversors de deute públic en aquests estats acabaran sent l'any 2013 els estats europeus i el Fons Monetari, i seria escandalós que fossin aquests (i no els inversors inicials) qui sofrissin les pèrdues (els resultats recents de les eleccions a Finlàndia van en el sentit de que els ciutadans d'estats "responsables", com els finlandesos, no volen ajudar als ciutadans dels estats "irresponsables", com els portuguesos). Però si per evitar aquests problemes es reestructura el deute avui, s'estaria incomplint el Pacte de Deauville, amb el problema de credibilitat que això suposaria per l'euro.

Opcions de com reestructurar el deute: interessant l'enquesta que ha fet Reuters a 40 economistes ("Four scenarios for a Greek debt restructuring"). La majoria dels enquestats aposten per una reestructuració soft, és a dir, que el deute allargui el seu venciment i redueixi els seus cupons (pagament d'interessos), el que suposaria una reducció del valor del deute del 30% (haircut). Però tampoc és clar que aquesta sigui la solució, ja que si aquesta reestructuració és voluntària alguns creditors podrien no adherir-se (free riding) però si és obligatòria implica fer una mena de suspensió de pagaments (i trencar el pacte), el que agreujaria els problemes de l'eurozona.

I quan passaria aquesta reestructuració? Goldman Sachs i UBS coincideixen (no tinc els links) que seria el 2012. La seva hipòtesi és que Grècia anirà "mal tirant" amb l'ajut europeu i del Fons Monetari Internacional, però que en algun moment això serà insuficient. Altres aposten per una reestructuració imminent. Si aquesta reestructuració ha de succeir, quan abans passi (és a dir, quan abans es trobi la solució definitiva) millor.

Si això passa (quan això passi?) tindrà greus conseqüències: afectaria als inversors de deute públic grec, principalment els bancs grecs, però també a bancs francesos i suïssos (i en menor mesura, alemanys). I la incertesa que provocaria afectaria també a Grècia, Portugal... i a Espanya. Però també té conseqüències mantenir la situació actual si el mecanisme establert no funciona: és una situació prenyada.

I potser el pitjor de tot: el problema el tenim ara però sembla que trigarà a tenir solució (aquesta hipòtesi del 2012 que deia). Això implica incertesa fins el 2012 (o fins que Grècia reestructuri el deute) i incertesa després fins que aquesta nova crisi a Grècia (amb tots els seus efectes) es resolgui.

És a dir, ja tenim prou problemes (a Catalunya i a Espanya) i a sobre en tenim més per factors aliens a nosaltres.

Pessimista? Potser realista.