dilluns, 31 d’octubre de 2011

Continua la festa grega... i el "mentrestant" és fatal

Grècia no només s’enfonsarà, aconseguirà enfonsar-nos a tots plegats: el primer ministre grec ha anunciat un referèndum per a què el poble decideixi si aprova el nou pla de rescat.

Potser és un triomf de la democràcia, això que ho decideixi algú altre. El nou pla de rescat té moltes implicacions per Grècia, i hi ha un creixent sentiment contra les retallades i privatitzacions del govern grec. OK, que decideixi el poble, tot i que crec que hagués estat més valent que el Govern grec hagués acceptat o no el pla de rescat acordat i que a les properes eleccions el poble grec premiés o castigués la seva decisió.

Ara, mentre el poble grec decideix, els altres pobles patirem les conseqüències de tenir més incertesa durant més temps. I això afectarà a l’estat espanyol, a la Generalitat, a les empreses catalanes... Oi que no teníem prou problemes? Doncs més problemes encara!  És fotut però just assumir les conseqüències negatives derivades de les pròpies accions, però és una mala passada haver de patir perquè algú altre (els grecs) l'està "liant parda".

Perquè a més, quin serà el resultat del referèndum? Conec poc el poble i la política grega (tot i que aquests darrers anys estic fent un màster accelerat) però diria que guanyarà el NO, seguint el precedent d’Islàndia. I llavors? Com va dir el savi, “se va abe un follón que no sabe ni donde sa metio”.  Però encara que acabi guanyant el SÍ tindrem una gran incertesa fins que es celebri el referèndum.

El “mentrestant”, la no solució definitiva del problema grec, en una direcció o altra, ens mata: més incertesa, més crisi, més problemes.  La situació econòmica és molt complicada i aquest "triomf de la democràcia", en termes econòmics, és per tothom (crec que també pels grecs) una molt mala notícia.

8 comentaris:

mai9 ha dit...

home, a mi això em resulta molt esperançador!

mentre tu hi veus incertesa i jo hi veig un camí clar i definit. El que jo veia incert és tots els invents que han fet fins ara. Invents d'equilibris i veritats enfosquides que són el veritable problema.

No és que sigui el triomf de la democràcia, però per fi caminarem sabent a on anem. La "socorrista toxica" ho diu que l'ha liat parda, i tots els polítics i financers públics no ho han estat dient, si ho haguessin dit ja tindríem mig problema resolt. I aquesta valentia de sortir a la tele a dir el que toca és el que pot ser que sigui això del referèndum (ho dic en condicional perquè podria però no sé què passarà ni com ho farà).

com tu dius el problema és la incertesa i amb el referèndum s'acaba. Deixem de viure en un país on potser demà convencen al President de reformar la Constitució, retallar sous mentre els ciutadans no podem fer res.

Deixem d'estar en mans dels mercats i de comissaris europeus per estar en les nostres mans. Els indignats deuen estar contents.

Això que dius de "crec que hagués estat més valent que el Govern grec hagués acceptat o no el pla de rescat acordat i que a les properes eleccions el poble grec premiés o castigués la seva decisió." el problema que té és que no passaria res. Igual que aquí a España amb el 80% en contra de reformar la Constitución ningú castigarà al PSOE i PP.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

mai9, el problema és la incertesa fins el referèndum. collonut que el poble decideixi, però el mentrestant és letal, pels grecs (ja s'ho faran) i per nosaltres

mai9 ha dit...

però, ei, que jo no hi estic a favor perquè m'agrada que "el poble decideixi".

I de la incertesa: jo veig menys incertesa sabent que es farà un referèndum que el laberint que ens han fet viure fins ara.

I els mesos que faltin serviran per assumir les coses. Que crec que és bastant clar que guanyarà el no. És més, la rellevància de la notícia és perquè Grècia té motius per dir que no.

Potser sóc un ilús, però fins ara els mercats jugaven a veure cap a on tombava la cosa, però ara amb el referendum, crec que el camí queda molt més clar.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

O potser no hi ha referèndum, perquè l'oferta per reestructurar el deute ja no segueix en peu en aquell moment.

Que el poble decideixi és collonut, però el tempo no acompanya. I, apart dels grecs, paguem tots nosaltres.

mai9 ha dit...

és que som una unió on fins ara decideixen els alemanys, i els grecs han decidit votar-ho.

clar que paguem tots, perquè som una unió, fins ara tots enteníem que el pes dels mercats cauria sobre Grècia i a la resta l'única preocupació és que no ens contaminés. Ja em diràs si això és fer les coses bé.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

mai9, els alemanys també podrien votar no ajudar als grecs...

mai9 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
mai9 ha dit...

clar home, però a veure, que jo no m'alegrava perquè votessin els grecs i visca la democràcia. eh.

Per cert, ara recordo un article del diari Ara que explicava que el llibre més venut a Alemanya és d'un economista que diu que això dels rescats és per protegir els interessos privats d'una elit endogàmica. O sigui, moviments públics per protegir interessos privats. Diners públics per protegir diners privats.

La posició del llibre de l'economista és que no haurien de rescatar Grècia.

Per mi, que els alemanys ho votin, clar que si. Molt millor que aquesta retòrica de "tot és culpa dels grecs que ho fan tot malament".

És per això que el vídeo de la socorrista m'agrada, perquè no et ven cap moto, té els nassos de dir què hi ha de malament i si té part de culpa, doncs la té. I sabent-ho, podem començar a arreglar el problema.

Si els grecs votant no volen el rescat, i els alemanys votant tampoc, aquí tenim un problema que no és de deute. I saber això és començar a tocar el tema de veritat.